Comencem de nou

Davant la impossibilitat de continuar escrivint a l'antic bloc http://cadadiaunaconquesta.blogspot.com/ he decidit obrir aquest nou espai. L'anterior bloc va néixer arrel del meu treball de recerca sobre discapacitat física i accessibilitat. Ara la intenció es continuar amb aquesta temàtica però afegint artícles, enllaços i reflexions entorn de la tasca del treball social i els sus àmbits d'actuació.

lunes, 13 de diciembre de 2010

6 hores de segrest

Aquest dissabte passat, en arribar a l'estació de trens de Blanes, vaig veure com un noi usuari de cadira de rodes elèctrica deia adeu al tren que marxava cap a Barcelona. Estava acompanyat per el personal de seguretat de l'estació i no feia massa bona cara.
En un primer moment vaig passar però finalment no vaig poder evitar apropar-me al noi i preguntar-li què havia passat allà. Tenia les meves resistències a preguntar-li.

El noi portava des de les 15.30h de la tarda a l'estació de Blanes esperant un tren en direcció a Barcelona amb les degudes mesures d'accessibilitat. Eren les 18.00h de la tarda i allà continuava. La informació que tenia el cap de l'estació era que el pròxim tren accessible que passava per l'estació era a les 21.00h. Es a dir, aquell noi va arribar a les 15.30h a l'estació i no podia sortir fins les 21.00h. Tot un segrest! Alternatives? Pagar un taxi per 104€. Vergonyós! Sobretot quan aquesta persona havia trucat al servei Atendo per informar-se i li havien dit que un de cada dos trens era accessible.

No havia omplert cap reclamació així que em vaig oferir i ell em va donar totes les dades. I aquí el tercer error garrafal: El llibre de reclamacions no podia sortir de l'oficina de venda de bitllets, i l'home no podia entrar perquè hi havien dos esglaons. Una bona estona amunt i avall confirmant l'escrit i les dades i va arribar l'hora de firma: No podia firmar! Te collons la cosa! (Com em vaig negar a falsificar la firma ho va fer el cap de l'estació... )

Ara, part de la societat  catalana es revoluciona perquè hi hauran canvis, diuen que cap a pitjor, en quan a prestacions i serveis socials. Això ho desconec, però el que se es que les coses es porten fen malament  o fora de termini des de fa legislatures i legislatures...  Aquest no és ni el primer ni l'últim cas. Polítics, promeses electorals,  "decretazos", serveis ineficaços.. i una gran part de la societat individualista, passiva i acrítica.  Vull pensar que tot es per culpa dels diners.  

domingo, 12 de diciembre de 2010

Imagina..

¿Qué les queda a los jóvenes?

¿Qué les queda por probar a los jóvenes en este mundo de paciencia y asco?
¿Sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
también les queda no decir amén
no dejar que les maten el amor
recuperar el habla y la utopía
ser jóvenes sin prisa y con memoria
situarse en una historia que es la suya
no convertirse en viejos prematuros

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
les queda respirar/ abrir los ojos
descubrir las raíces del horror
inventar paz así sea a ponchazos
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos
y con el sentimiento y con la muerte
esa loca de atar y desatar

¿qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
también les queda discutir con dios
tanto si existe como si no existe
tender manos que ayudan/ abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno
sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines del pasado
y los sabios granujas del presente.


Mario Benedetti.

Comencem de nou

Davant la impossibilitat de continuar escrivint a l'antic bloc http://cadadiaunaconquesta.blogspot.com/ he decidit obrir aquest nou espai. L'anterior bloc va néixer arrel del meu treball de recerca sobre discapacitat física i accessibilitat. Ara la intenció es continuar amb aquesta temàtica però afegint artícles, enllaços i reflexions entorn de la tasca del treball social i els seus àmbits d'actuació.


D'aquestes vinyetes de la revista El Jueves
va sortir la idea i el nom d'aquest bloc.