Comencem de nou

Davant la impossibilitat de continuar escrivint a l'antic bloc http://cadadiaunaconquesta.blogspot.com/ he decidit obrir aquest nou espai. L'anterior bloc va néixer arrel del meu treball de recerca sobre discapacitat física i accessibilitat. Ara la intenció es continuar amb aquesta temàtica però afegint artícles, enllaços i reflexions entorn de la tasca del treball social i els sus àmbits d'actuació.

lunes, 13 de diciembre de 2010

6 hores de segrest

Aquest dissabte passat, en arribar a l'estació de trens de Blanes, vaig veure com un noi usuari de cadira de rodes elèctrica deia adeu al tren que marxava cap a Barcelona. Estava acompanyat per el personal de seguretat de l'estació i no feia massa bona cara.
En un primer moment vaig passar però finalment no vaig poder evitar apropar-me al noi i preguntar-li què havia passat allà. Tenia les meves resistències a preguntar-li.

El noi portava des de les 15.30h de la tarda a l'estació de Blanes esperant un tren en direcció a Barcelona amb les degudes mesures d'accessibilitat. Eren les 18.00h de la tarda i allà continuava. La informació que tenia el cap de l'estació era que el pròxim tren accessible que passava per l'estació era a les 21.00h. Es a dir, aquell noi va arribar a les 15.30h a l'estació i no podia sortir fins les 21.00h. Tot un segrest! Alternatives? Pagar un taxi per 104€. Vergonyós! Sobretot quan aquesta persona havia trucat al servei Atendo per informar-se i li havien dit que un de cada dos trens era accessible.

No havia omplert cap reclamació així que em vaig oferir i ell em va donar totes les dades. I aquí el tercer error garrafal: El llibre de reclamacions no podia sortir de l'oficina de venda de bitllets, i l'home no podia entrar perquè hi havien dos esglaons. Una bona estona amunt i avall confirmant l'escrit i les dades i va arribar l'hora de firma: No podia firmar! Te collons la cosa! (Com em vaig negar a falsificar la firma ho va fer el cap de l'estació... )

Ara, part de la societat  catalana es revoluciona perquè hi hauran canvis, diuen que cap a pitjor, en quan a prestacions i serveis socials. Això ho desconec, però el que se es que les coses es porten fen malament  o fora de termini des de fa legislatures i legislatures...  Aquest no és ni el primer ni l'últim cas. Polítics, promeses electorals,  "decretazos", serveis ineficaços.. i una gran part de la societat individualista, passiva i acrítica.  Vull pensar que tot es per culpa dels diners.  

1 comentario:

  1. ¿Parte de la sociedad catalana se revoluciona por qué habrá cambios a peor? ¿Es un chiste no? Aquí nadie se revoluciona. O bueno quizá sí que me equivoco. Se revolucionan cuando les afecta a ellos, o cuando les afecta a su bolsillo. Entonces quizá sí. Así ven las cosas, mientras tenemos nuestras dos preciosas piernas operativas que más da que haya gente que no pueda caminar. En fin... después de todo mi optimismo te dejo una canción: http://open.spotify.com/track/1SB6AlCBKyZeZnpW3TenBS Espero que volvamos a tapar las calles.

    Un beso ;)

    PD: Pon el reloj en hora, que juraría que no lo está.

    ResponderEliminar